La història d'aquesta ciutat catalana es remunta als assentaments dels ibers de la tribu dels indigetes en els poblats que envolten i tanquen el Pla de Girona. Cap el 77 aC Pompeu va construir un oppidum sobre la Via Heráclea i els ocupants romans van fundar l'originària Girona, denominada en llatí Gerunda.
La nova ciutat de Gerunda es va repoblar amb els habitants del poblat de Sant Julià de Ramis convertint-se en un important centre de la regió, amb l'articulació d'un ager romà que envoltava l'urbs. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior, allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port d'Empúries.
La ciutat va tenir el seu primer període d'esplendor com diòcesi de l'Església unida a la seu metropolitana de Tarragona, seguit de la ruralització que es va desencadenar per tot l'antic imperi romà a causa de la ruïna general i la pèrdua de pes dels ciutadans.
La conquesta musulmana de seguida va afectar a Girona imposant el nou poder musulmà un tribut personal i territorial, però va durar poc per la seva proximitat amb l'imperi carolingi. L'historiador català Ramon Abadal i Vinyals ho considera com l'inici d'un procés que va conduir al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa demostra la importància que Girona va tenir al llarg del temps.
L'organització carolíngia del territori va convertir a la ciutat en la seu del Comtat de Girona. Aquesta ciutat, com a seu comtal, va complir folgadament amb el seu paper i va superar les etapes més difícils del perill musulmà. Les noves muralles van reforçar la plaça forta i van ampliar la superfície de la ciutat. En aquest moment es dóna l'època de màxima esplendor de la comunitat jueva de Girona amb l'escola cabalística.
Actualment, el Call de Girona, és un dels més ben conservats d'Europa i és una de les atraccions turístiques de la ciutat.
Durant els segles XV, XVI i XVII la ciutat va continuar creixent i es van anar realitzant petites ampliacions i millores de les muralles per protegir la ciutat dels diversos atacs als quals va haver de fer front fins a finals del segle XVII i principis del segle XVIII per part de les tropes franceses en el context de les nombroses guerres europees.
Cap 1889, l'Estat major de l'exèrcit espanyol va suprimir la categoria de plaça forta que ostentava Girona i es va permetre l'enderrocament d'una part de les muralles del sud de la ciutat. Girona va començar a prendre la forma que té avui en dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada